Si em poso a cantar cançons ne cantaré més de mil que les porto a la butxaca lligadetes en un fil La Mare de Déu plorava perquè no tenia pa. Sant Josep la consolava: tampoc no se’t florirà. Mare de Déu de la Cinta lliureu-nos dels aiguats fieros, de pedregades, barrancs, de llops i matriculeros Les plegadores d’olives diuen que no beuen vi, però baix de l’olivera lo guarden en un tupí Arrambla’t bé ballador arrambla una mica més que el que balla i no s’arrambla sempre es queda sense res. La balladora quan balla sempre mira al ballador si li penja o no i penja la punta del mocador. Totes les xiques amaguen un calaix per ficar el pa jo en tinc un rosegonet i no me’l deixen posar. Qui s’enamora no es cança si viu en l’opinió que després d’una maror sol venir una bonança. | Si tu toques i jo cant vol dir que mos entenem i tot el camí que feim serà per anar endavant. Sempre venies darrere, que t'ensenyara cançons i ara que en saps de boniques t'amagues pels carrerons. Ni per tot l’or que hi ha al món ni que em donen molts diners que al costat del teu somriure mai me faltarà de res. Si tu vas al meu costat m’ajudes a fer camí i jo posaré cançons a tot lo que vulgues dir. Entre els poders de la terra no n’hi ha cap de tan gran com l’estima verdadera que t’arriba des del cant. Escolta bé això que et canto que està ple de sentiment és musica de la terra que ha florit entre la gent. Des de que el sol ha sortit sega que sega aquí estem si el pagès no treballessa no minjaria la gent. Les olives donen oli i els carrolls de raïm vi, i els sinyorets d’este poble donen molt poquet de sí. | Deu va fer pobres i rics quan este món va crear. A mí em va fer dels primers i ara em toca treballar. Al que crida tots l’escolten, no fan cas del que no crida, tots els que treballen callen, lo món és una mentida. Esta crisi no és cap crisi que és una estafa molt gran que la paguem los de sempre treballant i treballant. Diuen que no hi ha remei. De Remei sí que n’hi ha més avallet d’Ulldecona i més amunt d’Alcanar. Mira si he corrido tierras que he estado en los Freginales, Masdenverge, la Galera i el Mas de los Barberanes. En la vida he plorat més que un dia mirant paisatge em vaig girar i vaig vore un bosc de grues i cases. Estes coses del folklore alguns les han olvidat perquè ja no els interessa que es digue la veritat. I ara va la despedida la que donen als Reguers que quan diuen que se’n van se queden un ratet més. |
CANÇONER2 >
