CANÇONER2‎ > ‎

Cobles - Quartetes

Si em poso a cantar cançons
ne cantaré més de mil
que les porto a la butxaca
lligadetes en un fil

La Mare de Déu plorava
perquè no tenia pa.
Sant Josep la consolava:
tampoc no se’t florirà.

Mare de Déu de la Cinta
lliureu-nos dels aiguats fieros,
de pedregades, barrancs,
de llops i matriculeros

Les plegadores d’olives
diuen que no beuen vi,
però baix de l’olivera
lo guarden en un tupí

Arrambla’t bé ballador
arrambla una mica més
que el que balla i no s’arrambla
sempre es queda sense res.

La balladora quan balla
sempre mira al ballador
si li penja o no i penja
la punta del mocador.

Totes les xiques amaguen
un calaix per ficar el pa
jo en tinc un rosegonet
i no me’l deixen posar.

Qui s’enamora no es cança
si viu en l’opinió
que després d’una maror
sol venir una bonança.
Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.

Sempre venies darrere,
que t'ensenyara cançons
i ara que en saps de boniques
t'amagues pels carrerons.

Ni per tot l’or que hi ha al món
ni que em donen molts diners
que al costat del teu somriure
mai me faltarà de res.

Si tu vas al meu costat
m’ajudes a fer camí
i jo posaré cançons
a tot lo que vulgues dir.

Entre els poders de la terra
no n’hi ha cap de tan gran
com l’estima verdadera
que t’arriba des del cant.

Escolta bé això que et canto
que està ple de sentiment
és musica de la terra
que ha florit entre la gent.

Des de que el sol ha sortit
sega que sega aquí estem
si el pagès no treballessa
no minjaria la gent.

Les olives donen oli
i els carrolls de raïm vi,
i els sinyorets d’este poble
donen molt poquet de sí.
Deu va fer pobres i rics
quan este món va crear.
A mí em va fer dels primers
i ara em toca treballar.

Al que crida tots l’escolten,
no fan cas del que no crida,
tots els que treballen callen,
lo món és una mentida.

Esta crisi no és cap crisi
que és una estafa molt gran
que la paguem los de sempre
treballant i treballant.

Diuen que no hi ha remei.
De Remei sí que n’hi ha
més avallet d’Ulldecona
i més amunt d’Alcanar.

Mira si he corrido tierras
que he estado en los Freginales,
Masdenverge, la Galera
i el Mas de los Barberanes.

En la vida he plorat més
que un dia mirant paisatge
em vaig girar i vaig vore
un bosc de grues i cases.

Estes coses del folklore
alguns les han olvidat
perquè ja no els interessa
que es digue la veritat.

I ara va la despedida
la que donen als Reguers
que quan diuen que se’n van
se queden un ratet més.
Ċ
Cantem a la Fata,
13 de nov. 2013, 0:49
Comments