Josep Bo Guia de vaíxells, vigilant del mar, amb els seus peus de ferrro, plantat dins del fang, el teu raig de llum omple d'esperança, a aquell mariner, a aquèll mariner que mor d'enyorança. I així un any i un altre el teu resplendor, les nits il.lumina i allunya la por. I quan la tempesta sacseja la barca, la teva llumeta, dóna confiança, I quan la tempesta sacseja la barca, la teva llumeta, dóna confiança, Adéu, adéu, far de Buda, arbre de ferro i de llum, l'última jornada teva, potser demanant ajuda, tu vas fer, tu vas fer, senyals de fum. Tants anys de servei, amb el cap ben alt, senyalant la costa, a tot navegant, i un dia d'abril, quan el Sol brillava, la llengua de foc, la llengua de foc, al gegant matava. Acords senzills: LAm MI LA7 REm SOL LA |
Cançoner >