Guia de vaíxells, vigilant del mar, 

amb els seus peus de ferrro, 

plantat dins del fang, 

el teu raig de llum omple d'esperança, 

a aquell mariner, a aquèll mariner 

que mor d'enyorança. 

I així un any i un altre el teu resplendor, 

les nits il.lumina i allunya la por. 

I quan la tempesta sacseja la barca, 

la teva llumeta, dóna confiança, 

I quan la tempesta sacseja la barca, 

la teva llumeta, dóna confiança, 

Adéu, adéu, far de Buda, 

arbre de ferro i de llum, 

l'última jornada teva, 

potser demanant ajuda, 

tu vas fer, tu vas fer, 

senyals de fum. 

Tants anys de servei, amb el cap ben alt, 

senyalant la costa, a tot navegant, 

i un dia d'abril, quan el Sol brillava, 

la llengua de foc, la llengua de foc, 

al gegant matava. 

Acords senzills: LAm MI LA7 REm SOL LA