Cançoner‎ > ‎

El Llodrigó

Cançó popular de Pirineu


El diumenge al de matí 

ja n'encontro la criada, 

ja li’n dono el Déu-vos-guard, 

el Déu-vos-guard i l'hora bona. 


"Tinç por, tinc por, tinc por, 

tinc por, " - deia la noia. 

"Tinc por, tinc por, tinc por, 

que no em surti un llodrigó.” 


Ja li'n dono el Déu-vos-guard, 

el Déu-vos-guard i l'hora bona, 

la'n convido del bon pa, 

del bon pa i de llanonissa. 


La’n convido del bon pa, 

del bon pa i la llangònissa; 

quan s'ho va hàver menjat tot 

li vaig dir què més volia. 


Quan s'ho va haver menjat tot 

li vaig dir què més volia; 

li'n remango el davantal, 

li'n remango les faldilles. 


Li'n remango el davantal, 

li'n remango les faldilles, 

li'n remango els enaugüets, 

li'n remango la camisa. 


Li'n remango els enaugüets, 

li'n remango la camisa; 

ja li'n veig un ull tancat 

i un altre que se li obria. 


Ja li'n veig un ull tancat 

i un altre que se li obria, 

voltat de pèl de conill, 

si no ho era ho pareixia. 


Voltat de pèl de conill, 

si no ho era ho pareixia; 

jo que hi engego el furó 

a veure si m'hi passaria. 


Jo que hi engego el furó 

a veure si m'hi passaria; 

collons que el fot, el forat 

quina llargada tenia! 


Collons que el fot, el forat 

quina llargada tenia! 

Si no fos pels cascavells 

el furó se m'hi perdia. 


Si no fos pels cascavells 

el furó se m'hi perdia; 

ja t'ho foto, jo, ben net, 

que mai més li ficaria. 


Acords senzills: DO FA SOL7

Comments