En la Pobla hi ha un vell (2)

que li diuen tio Canya:

porta gorra i brusa negra, (2)

i una faixa morellana.

Tres voltes només va anar

el tio Canya a València:

primer quan va entrar en quintes

i en casar-se amb sa femella.

La tercera va jurar

de no tornar a xafar-la;

que a un home que ve del poble,

ningú fa abaixar la cara.

Set vegades va fer cua, (2)

en presentar uns papers,

per no saber expressar-se, (2)

en llengua de forasters.

Aguantà totes les burles,

les paraules agrejades,

i a la Pobla va tornar.

Tio Canya, tio Canya,

no tens les claus de ta casa:

posa-li un forrellat nou

o et farà fum la teulada.

Tio Canya tingué un fill (2)

que li diuen tio Canya,

porta gorra i brusa negra (2)

i una faixa morellana.

Bé recorda el tio Canya

quan varen portar-lo a escola

set anys, la cara ben neta,

ulls oberts,camisa nova.

Però molt més va obrir els ulls

el xiquet del tio Canya

quan va sentir aquell mestre parlant de manera estranya.

 

Cada dia que passava, (2)

anava encollint els muscles

per por a que el senyor mestre (2)

li fera alguna pregunta.

Aguantà castigs i renyes

sens gosar d'obrir la boca

i la escola va odiar.

Tio Canya, tio Canya,

no tens les claus de ta casa:

posa-li un forrellat nou

o et farà fum la teulada.

Cròniques del carrer diuen (2)

d'uns nets que té el tio Canya

que són metges a València (2)

professors i gent lletrada.

Quan a estiu vénen al poble,

visiten el tio Canya

i el pobre vell se'ls escolta

parlant llengua castellana.

Però cròniques més noves expliquen

que el tio Canya

ja compta amb besnéts molt joves que

alegren la seua cara.

Mai parlen en castellà (2)

com han aprés dels seus pares, sinó

com la gent del poble,

Mai parlen en castellà

la llengua del tio Canya.

Reviscola, tio Canya,

amb gaiato si et fa falta

que a València has de tornar.

Tio Canya Tio Canya

no tens les claus de ta casa:

posa-li un forrellat nou,

perquè avui tens temps encara (BIS)

 

Acords: LA MI MI₇ RE_m LA_m