Cançoner‎ > ‎

Romanç de Senyera

Lletra:
Música:

El dia trenta d'octubre
del mil nou-cents vint-i-tres,
se'n va eixir el riu d'Albaida
i allí no sabien res.

Aplega a Manuel,
allí tots assustats,
s'endú el molí Ximot
i els mulos dels soldats.

Aplega a Senyera,
tampoc sabien res,
les dones assustades
se'n pujaven pels graners.

S'abracen unes a altres (bis)
diguent: anem a morir!
Aigua hasta a les almotlades,
el riu s'emporta hasta els llits.

A la porta l'església les xiques ploraven,
amb un gran temor al sant s'aclamaven:
Beneïda Santa Anna, patrona d'ací,
si no mos empares anem a morir!

Per favor vingueu ací (bis)
que tenim molta faena,
se'ns ha eixit el riu d'Albaida,
s'ha emportat mitja Senyera.

Senyera no és Senyera,
Senyera no és Madrid,
qui ha vist en Senyera
passar el ferrocarril!

La màquina és un burro,
el conductor un xaval
i el que forada els bitllets
és un pobre militar.

Dins de Senyera
el riu ha entrat,
un pam de çeno
els ha deixat.

A les pobres xiques
no ha deixat res;
s'emporta els polvos
també els colorets.

Romanç de Senyera ¡
Ċ
Cantem a la Fata,
17 de maig 2011, 10:06