Jotes de l'Ebre

Tradicional – Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferrreries

De Roquetes vinc, de Roquetes vinc,

de Roquetes baixo;

agulles de cap, agulles de cap,

agulles de ganxo.

Les nostres jotes vos parlen

de coses de cada dia:

del treball i de la vida,

d'amor i geografia;

i de consells populars,

la millor filosofia

A la jota jota del ganxo del llum,

que si no t'apartes te'l tiro damunt.

De les allebances? dels malparlats

i dels maltequiero, que Déu mane guard.

Tant si fa fred o calor,

com si la terra està humida,

sempre ho emprenen en calma,

que tot té la seua mida;

i mos agrada cantar-li

al més senzill de la vida

Ai! quin sol, quin sol, ai! quin sol saleró,

ai! com ballaríem si hi hagués guitarró.

Quan te casaràs sabràs lo que és bo,

si al casar ho encertes ja tens feta la sort.

Mos diuen la gent de fora

que no parlem massa clar

perquè aqui diem faena,

anemon, barco i ficar.

I jo sempre els hi contesto

que això també és català.

AI carrer del mig no hi volem anar

perquè l'altra nit mos van arruixar

Mos van arruixar mos van arruixar

al carrer del mig no hi volem anar.

Quan uns o atres parlem

tothom que vol, se'n entera.

I si uns li diuen escombra

natros li diem granera.

Que cadascú a cada casa

parla a la seua manera.

Ai pistoles pistoles pistoles

ai pecatis mundis

ai miserinobis

primentons primentons i tomates

la mas malaquiente

son los estudiantes.

Estes coses del folklore

alguns les han oblidat,

perquè ja no els interessa

que es digue la veritat.

Perquè ja no els interessa

que es digue la veritat.

Embustera i batxillera

i portadora de noves,

si no et movies de casa

no sabries tantes coses.

AI que crida tots l'escolten,

no fan cas del que no crida,

tots els que treballen callen,

lo món és una mentida

per això crido ben fort

que vull un riu ple de vida

A ta mare l'han vist al barranc de la sut

en les cames obertes i ensenyant la puput.

EI Ebro nace en Reinosa

y pasa por el Pilar

y en el Sur de Catalunya

queremos que llegue al mar

y conservar nuestro Delta,

los musclos y el calamar

Caga't a la gorra Bertomeu

caga't a la gorra a fe de Déu

caga't a la gorra

que tot lo que cagues serà teu

No perdem lo bon humor

i conservem la moral,

ho cantem en alegria

perquè és lo més natural:

que som la sal de la terra

i no una terra de sal.

De Roquetes vinc, de Roquetes vinc,

de Roquetes baixo;

agulles de cap, agulles de cap,

agulles de ganxo.

Acords senzills: DO SOL7