Jotes de l'Ebre
Tradicional – Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferrreries
De Roquetes vinc, de Roquetes vinc,
de Roquetes baixo;
agulles de cap, agulles de cap,
agulles de ganxo.
Les nostres jotes vos parlen
de coses de cada dia:
del treball i de la vida,
d'amor i geografia;
i de consells populars,
la millor filosofia
A la jota jota del ganxo del llum,
que si no t'apartes te'l tiro damunt.
De les allebances? dels malparlats
i dels maltequiero, que Déu mane guard.
Tant si fa fred o calor,
com si la terra està humida,
sempre ho emprenen en calma,
que tot té la seua mida;
i mos agrada cantar-li
al més senzill de la vida
Ai! quin sol, quin sol, ai! quin sol saleró,
ai! com ballaríem si hi hagués guitarró.
Quan te casaràs sabràs lo que és bo,
si al casar ho encertes ja tens feta la sort.
Mos diuen la gent de fora
que no parlem massa clar
perquè aqui diem faena,
anemon, barco i ficar.
I jo sempre els hi contesto
que això també és català.
AI carrer del mig no hi volem anar
perquè l'altra nit mos van arruixar
Mos van arruixar mos van arruixar
al carrer del mig no hi volem anar.
Quan uns o atres parlem
tothom que vol, se'n entera.
I si uns li diuen escombra
natros li diem granera.
Que cadascú a cada casa
parla a la seua manera.
Ai pistoles pistoles pistoles
ai pecatis mundis
ai miserinobis
primentons primentons i tomates
la mas malaquiente
son los estudiantes.
Estes coses del folklore
alguns les han oblidat,
perquè ja no els interessa
que es digue la veritat.
Perquè ja no els interessa
que es digue la veritat.
Embustera i batxillera
i portadora de noves,
si no et movies de casa
no sabries tantes coses.
AI que crida tots l'escolten,
no fan cas del que no crida,
tots els que treballen callen,
lo món és una mentida
per això crido ben fort
que vull un riu ple de vida
A ta mare l'han vist al barranc de la sut
en les cames obertes i ensenyant la puput.
EI Ebro nace en Reinosa
y pasa por el Pilar
y en el Sur de Catalunya
queremos que llegue al mar
y conservar nuestro Delta,
los musclos y el calamar
Caga't a la gorra Bertomeu
caga't a la gorra a fe de Déu
caga't a la gorra
que tot lo que cagues serà teu
No perdem lo bon humor
i conservem la moral,
ho cantem en alegria
perquè és lo més natural:
que som la sal de la terra
i no una terra de sal.
De Roquetes vinc, de Roquetes vinc,
de Roquetes baixo;
agulles de cap, agulles de cap,
agulles de ganxo.
Acords senzills: DO SOL7