Romanç de Senyera

Lletra:

Música:

El dia trenta d'octubre

del mil nou-cents vint-i-tres,

se'n va eixir el riu d'Albaida

i allí no sabien res.

Aplega a Manuel,

allí tots assustats,

s'endú el molí Ximot

i els mulos dels soldats.

Aplega a Senyera,

tampoc sabien res,

les dones assustades

se'n pujaven pels graners.

S'abracen unes a altres (bis)

diguent: anem a morir!

Aigua hasta a les almotlades,

el riu s'emporta hasta els llits.

A la porta l'església les xiques ploraven,

amb un gran temor al sant s'aclamaven:

Beneïda Santa Anna, patrona d'ací,

si no mos empares anem a morir!

Per favor vingueu ací (bis)

que tenim molta faena,

se'ns ha eixit el riu d'Albaida,

s'ha emportat mitja Senyera.

Senyera no és Senyera,

Senyera no és Madrid,

qui ha vist en Senyera

passar el ferrocarril!

La màquina és un burro,

el conductor un xaval

i el que forada els bitllets

és un pobre militar.

Dins de Senyera

el riu ha entrat,

un pam de çeno

els ha deixat.

A les pobres xiques

no ha deixat res;

s'emporta els polvos

també els colorets.

Romanç de Senyera ¡